Família d’Agustí Pascual, de Vandellòs o Tivissa

He trobat una família a Vandellòs (o Tivissa, com vulguis) que no sé encaixar amb cap altre membre dels Pascual de Vandellòs.

Per això he tret una relació dels noms d’aquella família i a veure si algú pot completar la informació que tinc.

Gràcies.

 

Llista de descendents d’Agustí Pascual, a Vandellòs.

1. Pascual, Agustí, * Masboquera
oo Madalena Aragonès, * Falset

6 fills de número 1

2. Pascual Aragonès, Francesca Maria, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 03/03/1812
3. Pascual Aragonès, Pau, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 25/01/1814
4. Pascual Aragonès, Maria, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 22/06/1816
5. Pascual Aragonès, Madalena, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 03/03/1818
6. Pascual Aragonès, Maria Josefa, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 15/01/1820
oo Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 19/08/1845 Josep Vernet Castellnou
7. Pascual Aragonès, Agustí
oo Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 1845 Tomasa Guinart Freixes

6 fills de número 6

8. Vernet Pascual, Maria, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 15/12/1846
9. Vernet Pascual, Josep, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 01/09/1848
10. Vernet Pascual, Josepa, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 16/10/1851
11. Vernet Pascual, Mercè, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 02/09/1854
12. Vernet Pascual, Josepa, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 16/09/1856
13. Vernet Pascual, Jaume, * Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 07/11/1859

 

Ja saps: si algun nom d’aquesta llista surt al teu arbre genealògic, posa’t en contacte amb mi i compartim dades.



Pasqual Gil o Pasqual González a Vandellòs

Porto un temps fent l’arbre genealògic de la meva família, i he trobat moltes branques que parteixen de la mateixa persona, i dues de les branques que he trobat a Vandellòs, Pascual Gil i Pascual González, podrien tenir continuitat a l’actualitat.

Si trobes aquests noms al teu arbre genealògic, i vols una mica més d’informació, no dubtis en deixar-me un missatge.

Jaume Pasqual Gil (Vandellòs - 1853)
Pedro Pasqual Gil (Vandellòs - 1856)
Andrés Pasqual González (Vandellòs - 1857)
Juan Pasqual González (Vandellòs - 1859)
Jayme Pasqual González (Vandellòs - 1860)
Esteban Pasqual González (Vandellòs - 1861)

 

Tant de bo poguem dir que som família.

Canvio els noms al final per si la cerca es fa amb variants actualitzades.

 

Andrés Pascual González, Andreu Pasqual González, Andreu Pascual González, Juan Pascual González, Joan Pasqual González, Joan Pascual González, Jayme Pascual González, Jaume Pasqual González, Jaume Pascual González, Jaime Pasqual González, Jaime Pascual González, Esteban Pascual González, Esteve Pasqual González, Esteve Pascual González, Jaume Pascual Gil, Jaime Pasqual Gil, Jaime Pascual Gil, Pedro Pascual Gil, Pere Pasqual Gil, Pere Pascual Gil.



Yo soy holandés!

No puedo evitarlo, y menos en estos tiempos difíciles.  Me siento catalán, pero sobre todo me siento MUY holandés.  Simplemente me gusta Holanda, lo holandés, … TODO!!!  Lo único que no tiene Holanda, y debería tener, es este sol.

I Love Nederland

En el trabajo no se me ha notado, pero porque apenas podía hacer nada.  Sin embargo, esta tarde he estado completamente enganchado a la emisión de NOS en Holanda, y he “flipado” con la Canción Real.   De hecho, gracias a unos amigos he podido saber que ha generado mucha polémica.  Hay dos trozos de rap,  y el segundo parece que no ha gustado.  A mi sí, lo reconozco.

Por otro lado, he “alucinado” con el sentimiento patriótico que, admito, no recordaba.  Me he informado y he podido averiguar que el 78% de los holandeses son monárquicos.  Se me ha ocurrido preguntar: “¿Y el resto?”.  Parece ser que en ese 22% restante hay un sentimiento republicano muy minoritario, y una mayoría de personas que … ni fu ni fa (muchos inmigrantes entre ellos, por supuesto).

Decía que he flipado con la canción Real.  Es muy típico en Holanda hacer canciones para una celebración importante. Pues ahora toca visualizar el video del Koningslied (canción del Rey en holandés).  A mi me ha gustado, y mucho.  Y el segundo rap, ¡también!

He visto el increíble festival que han montado en Amsterdam, y de verdad que me he sentido muy … LEJOS DE CASA!!!  Hay muchas cosas que echo de menos. En mi última visita a Holanda reviví muchas cosas que me hicieron emocionar constantemente.  Ahora más.  Mucho más.

Hace mucho que no me emociono.  Esta tarde me he emocionado mucho, y además parece que no soy el único.  La despedida a Beatrix ha sido muy emotiva, y vuelve a poner a un hombre en el trono después de 123 años.  Me ha hecho mucha gracia ver a la “princesa Beatrix” con la princesa Amalia.  Sí, ambas princesas.  Beatrix ha sido reina y, si todo sigue su curso, Amalia será la siguiente.

Y por último, el año próximo no me pierdo el día del Rey.  Será el 26 de abril de 2014, sábado.  Es prácticamente seguro que celebro el Koningsdag aquí, con el Club de Holandeses de Tarragona, aunque si puedo lo haré en Holanda.

 



El mirador de Santa Aneta (Serra Pedragosa)

A la Serra Pedragosa, abans d’arribar al Puig del Lleó pujant pel Nou Vendrell, hi ha un petit mirador que em té enamorat.  És simplement fantàstic. És el Mirador de Santa Aneta.

Fa uns dies hi vaig anar, com faig pràcticament tots els caps de setmana.  Faig una mica d’exercici, m’airejo, m’inspiro… i sempre torno a casa amb noves energies.  Aquesta vegada, però, em vaig trobar que pel mirador hi havia passat un grupet d’homínids involucionats que ho havien fat malbé.  L’estat era lamentable, i a més a més, hi havia molta brutícia: una llauna embolicada en paper d’alumini, plàstics, un murrió de cava… i havien fet foc, també!  (es veu que aquesta espècie ja coneix el foc)

Em vaig posar a arreglar aquell desgavell, i vaig recollir la brossa.  Torna a estar en condicions.  El cor em demana canviar el terme “homínid involucionat” per altres improperis, però no ho faré.

Així estava, i així està.  Clica a les fotos per fer-les més grans.

Ens veiem algún dia a la Serra Pedragosa?

Així estava "ABANS"

Així estava "DESPRÉS"



Vull comentaris, però no “spam”

És un fet que rebo pocs comentaris al bloc.  Molts són spam, i jo tanco els comentaris al cap de 15 dies, també.

Avui, però, he rebut un comentari molt interessant.  Spam, si, però molt interessant.  És a l’entrada “Tempesta a la Serra Pedragosa“, però el reprodueixo també aqui:

“El domini sembla tenir una bona quantitat de visitants. Com aconseguir trànsit a ella? Ofereix una única volta agradable de les coses. Suposo que alguna cosa real o substancial a parlar és d’allò més important.”

Què tal?  Intentem veure què deia al seu idioma original?  (està clar que era en anglès)

The domain seems to have a good amount of visitors. How to get traffic to it? It offers a nice unique spin of things. I suppose something real or substantial to talk about is the most important thing.

El contesto?  Va, si, el contesto aquí, i també al bloc.  Treuré el link, per suposat.

“Si, tinc una bona quantitat de visitants.  Aconsegueixo tràfic sobre tot amb la publicació de contingut únic, i no posant spam a tots els blocs que trobo.  Entenc la xorrada que volies dir a la tercera frase en anglès, tot i que no ho comentaré, i et recomano no utilitzar més el traductor de Google, burru!

Ni per fer spam s’esforcen, ja.

Malament anem…



Una altra fita?

Cada dia que surto a passejar per la Serra Pedragosa tinc nova sorpresa.   Aquest cop he trobat una nova fita, però … “diferent”.

Fita a la Serra Pedragosa, al Puig del Lleó

 

Aquesta fita es troba just al Puig del Lleó, on he estat tantes vegades.  Està força malmesa.  D’explicacions en tinc dues:

  1. Les fites es construien directament al lloc, i aquesta està sense acabar.
  2. Les fites es portaven fins al lloc, i aquesta està terriblement malmesa.

 

(Hi hauria també la possibilitat que fos la primera opció, que la fita fos acabada, però que amb el temps i per la qualitat de la pedra estigués en aquest estat)

Jo crec més aviat que és la primera opció.  I amb aquesta fita, ja en són tres a aquesta zona.  Aviat hauré de fer una visita a un senyor que podria aclarir tot això.

Salut!



Serra Pedragosa: nova fita de terme

Com ja deus saber, vaig molt a la Serra Pedragosa.   Em cau a prop de casa.  Fa ja uns quants dies que vaig descobrir una fita de terme molt bonica al camí (veure l’article de la fita de terme de la serra pedragosa), però avui, incomprensiblement n’he trobat una altra! Incomprensiblement perquè passo molt sovint per aquell lloc.

M’havia acostumat a anar amb l’Isidre i el Jaume, però degut a les p… lumbàlgies ho havíem deixat córrer, un temps, i ara ja porto uns quants dies anant-hi sol o amb el nen, explorant camins nous.  Aquesta ha estat una excursió més llarga, ja que he anat fins a Albinyana, pràcticament, i he tornat pel Nou Vendrell.  Després poso el track.

Està clar que la fita trobada és de la mateixa època que l’anterior, per com estàn fetes les marques i per la tipografia.  Aquesta fita té 4 cares, de les quals 3 estàn marcades.  A la part superior hi ha un parell de marques que tornaré a fotografiar.

Abans” vol dir fa molts anys, però encara no puc precisar-ne la quantitat.  Ho faré aviat, quan pugui xerrar amb uns amics que d’això en saben molt.  Voldria posar data a les dues fites trobades.

D’acord, les fotos podrien ser millors.  Les he fet amb el mòbil, però tan aviat com sigui possible hi torno a anar amb la càmera (la de veritat), i faig fotos de més qualitat.  També faré fotos bones de la part superior.

Com deia, aquesta excursió ha estat més llarga.  En trobar el camí cap al Puig del Lleó he seguit ruta cap a Albinyana.  Allà no coneixia cap camí, però he anat fent via.  Al cap d’un parell d’hores de camí molt bonic m’he trobat a un camí asfaltat que m’ha portat fins a la carretera de Valls, just al davant del mercadet de la Papiola.  He entrat a comprar una llauna d’Aquarius, i una taronja.  El tiu de la fruiteria m’ha vist (tot suat) i li he preguntat quan valia la taronja, i m’ha fet un gest com dient… va, emporta-te-la.  Tx… no sé si era per pena, o perquè només era una taronja.

I finalment, seguint les petjades dels ciclistes “dominguerus”, he trobat el camí cap al Nou Vendrell.  I d’allà a casa, mitja horeta més.  Mira tota la ruta feta…

Ruta per la Serra Pedragosa

Què t’ha semblat?



Tempesta a la Serra Pedragosa

Ahir diumenge vaig sortir com gairebé cada cap de setmana a fer un volt per la Serra Pedragosa.  Aquesta setmana el temps amenaçava pluja, però … “d’aquella manera”.   :-)

Ho vam comentar el nen gran i jo.  Res, no calia preocupar-se perquè es veia molt nubolat, però cap risc de pluja seriosa.  Decidits, vam agafar la motxilla i ens enfilàvem cap el Fondu del Galet.  Un cop dalt, al Puig del Lleó, ja es veia que això de la pluja era més que possible.  A la Serra Llarga, al costat de la Serra Pedragosa, ja estava plovent.

Vista de la Serra Llarga des del Puig del Lleó

Vam tirar ràpidament pel camí de’n Bassa, per evitar la pluja.  Ja tronava, i no era bona idea trobar-se al mig de la muntanya amb tanta aigua.  I la cosa amenaçava!

Arribàvem al final del camí, vam fer mitja volta, i vam veure això.  Uffffffffff……….

Ens va faltar molt poquet.  Vam arribar a casa sense haver començat a ploure, però… per poc!  Just després va caure una granissada molt forta.  Encara hagués estat pitjor que una simple pluja.

Ni temps d’entretenir-me una mica al Mirador de Santa Aneta.  Catxins…



El coche de Google

Esta mañana, cuando iba a almorzar, he visto un coche raro.  Llevaba unas cuantas pegatinas, pero lo que llamaba la atención era un “aparatoso” artilugio anclado en el techo.  Lo primero que le comenté a Albert, el amigo con quien iba a almorzar, es “a ver si será el coche de Google”.

De todos es sabido que las imágenes de Google Maps las hace un coche provisto de una cámara, que va recorriendo todas las calles de … ¿todo el país?  Bueno, pues a medida que nos íbamos acercando ya vimos una pegatina de “Mountain View”, algo inequívoco (es donde tiene la sede Google, en el estado de California).   El conductor consultaba el PC que lleva instalado el coche, supongo que para ver por dónde tenía que ir.

Por supuesto, aproveché para hacerle un par de fotos con el móvil.  Aquí las dejo (clica para hacerlas más grandes).

Entre risas dijimos de proponerle al conductor que se pasara por la finca de los calçots.  No estaría mal que pudiera verse la huerta desde Street View.  Evidentemente no intentamos sobornarle… ¡¡¡por que no es temporada de calçots!!!