Una afirmació categòrica, si, però amb tot un ventall de possibles matisacions. De fet, jo hauria d’haver fet una pregunta, en comptes d’una afirmació: és un error fer pàgines web en flash? Llavors la resposta hauria estat aquesta: “depèn”.
Depèn dels objectius, és clar. Normalment, però, un web es fa per obtenir-ne un benefici, per “posar-lo a treballar”, per intentar aconseguir un bon retorn de la inversió realitzada. Per tal d’aconseguir aquestes fites és molt important que el web estigui ben estructurat, que sigui atractiva (que no implica l’ús de flash, ni molt menys), i que els objectius a assolir estiguin clars i siguin fàcilment mesurables. Tot això que dic és, per suposat, factible.
I quan parlem d’objectius no em vull referir a aquells objectius que posem a la presentació del projecte, sinó als objectius reals. Segur que tothom ha llegit alguna vegada els típics “objectius de powerpoint”:
- Aconseguir una total integració de l’empresa al mon virtual.
- Crear sinergies entre el mon real i el virtual.
- Ser un referent en el sector de el que sigui.
- …
Tot plegat, uns objectius que he anomenat “objectius PPT“, en honor a l’extensió dels fitxers powerpoint.
Quins són els objectius reals dels que jo parlo? Doncs és molt fàcil, en el fons. És qüestió de fer números. Què vull fer amb el meu web? Vendre? Aconseguir contactes? Sigui el que sigui, configurant adequadament i analitzant les estadístiques del web és possible saber si estem aconseguint els nostres objectius. En poso alguns exemples:
- Vendre a través d’Internet (aquest és l’exemple obvi).
- Aconseguir que un usuari ens demani una determinada informació.
- Aconseguir que un usuari es baixi un determinat document.
- Aconseguir que un usuari ompli un formulari.
- …
Molt be. Però… i perquè no es poden fer en flash els webs? Doncs per la qüestió més important de totes: No pots millorar allò que no pots mesurar, i la realitat és que no es poden aplicar estadístiques tradicionals al flash. Els cercadors no poden rastrejar què hi ha al web, i no el poden indexar correctament. No sabem què fan els usuaris dins el web, i tampoc sabem per on surten (sí per on entren, perquè només ho poden fer per l’entrada). En definitiva, no és possible saber si els objectius que hem marcat s’estan complint. Ni tan sols podem saber en quina mesura s’estan complint. Així jo no m’arrisco a invertir diners en publicitat i màrqueting.
Es veu, no? Es tracta de fixar objectius quantificables. Una immobiliària difícilment vendrà un pis a través d’Internet. El seu objectiu ha de ser, inequívocament, que els usuaris emplenin un formulari sol·licitant informació més detallada, o que truquin a un determinat número de telèfon (per cert, hauria de ser un telèfon només pel web, perquè així sabrem la conversió amb exactitud). O un altre exemple força clar: una bodega. A banda de poder vendre vi a través d’Internet (que afirmo que és possible), pot voler establir com a objectiu que els usuaris reservin plaça per a una cata dels seus vins. I això és rendible, en termes econòmics? Per suposat que si. Segur que la bodega coneix la despesa mitja per persona en una cata a la bodega. Multipliquem aquest import pel número de persones de la reserva, et voilà!
Com es pot comprovar, d’objectius se’n poden establir, i amb una mica d’anàlisi sabrem trobar també objectius amb un retorn de la inversió (ROI) interessant. Però això, com tot, s’ha d’establir a priori. Després tot és una mica més complicat.
