I si ens ho fem mirar?

Divendres passat vaig assistir al 1r Congrés de Democràcia Digital i Participació Ciutadana. El dia anterior, el dia 22 març, em resultava impossible, i de divendres m’interessaven les dues primeres ponències: l’escletxa digital i la visió dels polítics.

He considerat que és una bona idea que jo faci un resum de les dues ponències, perquè totes dues han tingut alguns moments bons, i molts moments per oblidar. També comentaré la clausura, que sempre és una d’aquelles coses que em fa gràcia, perquè la fa algú que no ha estat en tot el congrés, i que diu coses més o menys folclòriques, generalment amb molt desencert.

D’altra banda, demano que per a la propera edició em deixin moderar la taula dels polítics, o que em deixin fer una ponència especial sobre màrqueting polític. Crec que se’m dona bastant be, i més tenint en compte com ha anat aquesta vegada.

La primera ponència es deia “Aspectos sociales y accesibilidad de las nuevas tecnologías. Los peligros de la Brecha Democràtica”. Us remeto al web del congrés per saber qui són els ponents, i el seu CV.

Manel Sanromà és un personatge que m’agrada. Sap connectar amb la gent amb un discurs interessant. Sempre es queixa dels polítics (en general), i no és per menys. Bona presentació, i interessant discurs.

Llegir més »

Estic provant una nova eina que sembla interessant.  Es diu Twitter, i tothom en parla últimament, fins i tot Manuel Almeida i Enrique Dans.  Em podreu trobar a l’adreça personal: http://twitter.com/oscarpascual.

És molt probable, però, que la gent acabi no posant què fa en cada moment.  Això seria el cas més normal…

A Tarragona se celebra demà i demà passat, 22 i 23 de març, el I Congrès sobre Democràcia Digital i Participació. Hi ha una pàgina de benvinguda (una cosa recurrent i que no acabo d’entendre) de la qual estrec un paràgraf:

Como en cualquier revolución, es necesario debatir y estudiar los fenómenos que lleva consigo a fin de adecuarlos a las realidades personales y sociales. Asuntos como el acceso a las nuevas tecnologías por parte de los ciudadanos, la “brecha digital”, la eficiencia de las gestiones a través de Internet con las Administraciones Públicas, el voto electrónico, etc; son asuntos que han dejado de ser recurrentes y se han convertido en estratégicos en la agenda política y empresarial.

Un missatge polític, però res més que això. Tots els temes que enumera ja han estat abastament tractats, tant per experts com per polítics, i la cosa no va. Fixem-nos en un pais que ja ho permet: Estonia. El passat dia 4 de març van fer eleccions parlamentàries, i el vot electrònic era una opció més.

Em permeto indicar que potser hauríem de començar a parlar d’una nova llei electoral, en la qual això del vot electrònic sigui legal, perquè si no, això no té validesa. Quantes proves pilot més farem? Quanta pasta més ens gastarem?

Va… fil a l’agulla. No és tan difícil.

A partir d’avui tinc un nou apartat als articles. He instal·lat un plugin que relaciona l’article en qüestió amb els articles que ja havia escrit prèviament. D’aquesta manera es podrà veure quin és el meu pensament, la meva opinió, sobre una determinada temàtica.

Evidentment, aquesta és una funcionalitat que només està visible quan llegeixes una determinada notícia, i no des de la pàgina principal.

Com ho sents. Ha deixat d’existir.

Be, he exagerat el títol i la primera frase, però això és el que devia pensar el periodista (començo a dubtar que ho sigui) que ha escrit una notícia semblant a Noticiasdot.com, dient que el puente aéreo tiene los días contados. Em passen pel cap tres comentaris:

1. Retrassos al pont aeri? A veure… que jo sàpiga, quan un avió [del pont aeri] està ple, no espera la seva hora de sortida prevista.
2. Al pont aeri hi ha problemes d’overbooking? Al pont aeri no hi ha reserves, ergo, no hi ha problemes d’overbooking.
3. Al pont aeri no cal que hi siguis una hora abans de la sortida d’un avió. Arribes, embarques, i surts. Insisteixo: NO hi ha reserves.

Llegir més »

Aquesta és una idea bona, de veritat.  A veure si som capaços d’estandaritzar-la.  Reprodueixo a continuació un correu electrònic que m’ha arribat.  Jo el faré córrer, i espero que tú també ho facis.

Les ambulàncies i el SAMUR s’han donat compte de que sovint,  en els accidents de carretera, els ferits porten a sobre el telèfon mòbil, si cal intervenir, no se sap amb qui contactar de la llista innacable de números.

Ens han donat la idea, que cal que tothom afegeixi a l’agenda del telèfon el numero de la persona amb qui volem que es contacti en cas d’urgències amb el mateix pseudònim.

El pseudònim internacional és ICE (= In Case of Emergency). En aquest numero inscriurem la persona a qui volem que truquin, els bombers, policies, SAMUR, protecció civil…

Quan hi hagin varies opcions, podem senyalar-les com  *ICE1, ICE2, ICE3,* etc.

És senzill, feu-ho corre

Doncs això… fes-ho al teu mòbil, i fes-ho córrer.

He afegit una nova funcionalitat molt interessant que he trobat al bloc Mangas Verdes, un bloc que has de visitar.

Es tracta de la possibilitat de recomanar alguns dels articles que es van publicant al bloc, de manera que un nou lector pot trobar quins són els articles més interessants, o que els usuaris més han votat. Així es crea comunitat. Visualitza aquesta mateixa notícia (clica sobre el títol), i veuràs que el pots votar. Només podràs votar una vegada cada article, però pots votar tants articles com vols.

També he creat una nova pàgina anomenada recomanats, on es poden veure els 10 missatges més votats.
El bloc que us recomano, Mangas Verdes, és dels més interessants que he vist. És, per cert, el bloc que més assiduament llegeixo.

He llegit una notícia sobre les connexions de banda ampla a Espanya. Està força be, l’estudi. Us recomano la lectura de l’article i de l’estudi.

Descarrega l’estudi.

No cal perquè els nostres universitaris prefereixen ser funcionaris. Deixeu-me fer servir una expressió del Sr. Trillo: “Manda güevos!”.

He llegit l’article al qual fa referència l’Enric Canela, publicat a La Vanguardia: Los universitarios prefieren ser funcionarios antes que empresarios.

N’he extret un paràgraf:

TEMOR AL RIESGO. Juanjo Villanueva, catedrático de la Universitat Autònoma de Barcelona, destacó que el entorno no promociona a los emprendedores. “Nuestros estudiantes no están por el riesgo”, dijo, Y explicó que un profesor que había ejercido en Estados Unidos y Catalunya hizo una encuesta a sus alumnos y que mientras allí un 65% aspiraban a crear una empresa, el 65% de los de aquí quiere llegar a ocupar un puesto en la administración, es decir, ser funcionario.

El professor que menciona no serà el Xavier Sala-i-Martin? No hauríem de fer una assignatura obligatòria anomenada “assumpció del risc”? Així no anirem massa lluny, no…

L’acudit que he afegit al meu post sobre la universitat espanyola l’he penjat a la galeria.

Per fi ha sortit la novena enquesta a usuaris d’Internet. És una enquesta que us recomano, perquè dona moltes idees, moltes pistes, de com es fan les coses a la xarxa.

Te’l pots baixar també des de la pàgina de documents d’aquest mateix bloc.

Si tens qualsevol dubte, deixa el teu comentari, i ho anem xerrant.

M’agraden els acudits gràfics. Aquest de Faro és molt bo. M’agrada el seu humor, però amb aquest acudit no he rigut massa, la veritat. De què serveix la nostra universitat?

En Xavier Sala i Martín va dir un dia que els universitaris espanyols aspiraven a ser funcionaris de La Caixa, i els americans aspiraven a ser com el Bill Gates. “Jo me’n vaig cap als Estats Units…”, sentenciava. No m’estranya…