I si ens ho fem mirar?

Temps enrera vaig tenir una “addicció”. Es deia oGame, i em feia perdre força temps. Terrible…

Poc després vaig descobrir Second Life. Era una espècie de joc, també, i no m’hi vaig voler ficar. Pensava que seria com l’oGame, i potser també em feia perdre massa temps.

Ara he llegit aquesta notícia, i la veritat és que estic molt sorprés. Suècia obrirà embaixada a Second Life… en altres paraules, Suècia obrirà la primera embaixada virtual. Fa dies es parla també d’alguns polítics francesos a Second Life, però crec recordar que no amb gran èxit.

Ho hauré de seguir, això. Massa coses a seguir, ja…

Be, ja està. He acabat la primera versió del document que deia en el missatge anterior, Política a la xarxa i blocs.

El document que ara us podreu descarregar, Anàlisi del teu bloc, és només una guia. Espero que us sigui d’utilitat, que pogueu treure-li molt de profit.

He penjat el document a la zona de documents d’interès. Les properes versions també les aniré deixant allà. Podeu recomenar-lo tant com vulgueu, per suposat. Envieu-me, si us plau, qualsevol comentari al respecte. Així el podrem anar millorant entre tots.

El quart i cinquè paràgrafs del meu anterior missatge, La política a través de la xarxa, sembla que ha generat més d’un dubte. En ell deia que calia promocionar, enllaçar, controlar i mantenir els blocs, i tenir un domini propi. Alguns dels què em llegiu m’heu fet veure que tot això sóna molt be, però que no és tan trivial fer-ho.

Estic d’acord. Teniu raó. És per això que estic preparant un document que parla de tot això, de promocionar, d’enllaçar, de controlar… en definitiva, de millorar el vostre bloc. Us avisaré quan el tingui acabat.

Avui al Mes Tarragona he llegit un article titulat així, “La política a través de la xarxa”. S’ha de saber ben poc… I m’ha fet gràcia, perquè l’última cosa que he escrit parlava precisament d’això, de la passivitat política a la xarxa.

El cas és que només parlaven de blocs polítics. Tots incorporen missatges polítics, és clar, i és Internet, però d’aquí a titular l’article “La política a través de la xarxa”, hi ha un bon tros. Millor dir-li “El [poc] que fan els polítics tarragonins a la xarxa”. Estic encantat que les coses comencin, vagi això per endavant, però la realitat actual és que es fa ben poca cosa.

El que vull dir realment és que el fenomen dels blocs NO ÉS POLÍTICA A TRAVÉS DE LA XARXA. La política a través de la xarxa és molt més que això…

Cal felicitar aquells que hi surten, perquè com a mínim demostren un cert interès per Internet. Caldria que els polítics tarragonins tinguessin, en general, una presència més important a la xarxa. Però això sol no val. Un bloc s’ha de promocionar, enllaçar, controlar, i el que és més important, s’ha de mantenir.

I ja que hi som, segueixo amb els blocs. Quan un té un bloc, i això és opinió personal, crec que s’ha de complir amb uns mínims. D’entrada, crec que s’ha de tenir un domini propi, i més en el cas de les personalitats que parlem. Pel que jo veig, només en Quim Nin i en Xavier Sabaté ho tenen en dominis propis (i molt adequats per cert): www.quimnin.info, i www.xaviersabate.cat. Els altres haurien de seguir el seu exemple en aquest sentit (perdoneu aquells que teniu domini i no l’he sabut trobar). L’única cosa que se li podria retreure al Sr. Sabaté (i no ho faig perquè és un dels fundadors) és que promociona més l’adreça de Tinet, que no pas el domini .cat.

Suposo que és molt demanar una major implicació en projectes tecnològics. Suposo que és molt demanar que hi hagi una major sensibilització envers projectes tecnològics “de veritat”. Repasseu l’article que vaig escriure sobre xarxes WiFi municipals, per exemple.

Fa dies que no escric. He estat amb febre i després amb un refredat, i no m’ha vingut de gust.

Ara ho faig perquè estic sorprès de la passivitat amb la qual els partits polítics catalans, TOTS, actuen a la xarxa. Tots haurien de fer alguna cosa més o menys orientada a la captació de nous militants, però no ho veig. Be, una mica amb les accions d’ERC si, però no gaire. Anem a pams.

En primer lloc hem de segmentar, i la primera segmentació ha de ser aquesta:

• Votants
• Abstencionistes

De votants hi ha que són del teu partit, i n’hi ha d’altres partits. I d’abstencionistes hi ha aquells que segur que no voten, i un grup molt interessant que estan indecisos.

On actuar? Doncs és evident. S’ha d’actuar a tots els grups.

Com actuar? Ara ho diré en línies generals, però aniré aprofundint en aquest tema en el futur.

• Votants propis. Necessiten activació. Cal animar-los a tots que vagin a votar. Els SMS poden anar be, en aquest cas, però s’ha de ser persuasiu. Els teus no poden fallar.
• Votants d’altres partits. Evidentment, s’ha de fer el possible (i ètic) perquè no votin. S’ha de buscar un missatge clar, curt, segmentat per fer-los quedar a casa.
• Abstencionistes. Han de rebre impactes de les accions de màrqueting iniciades. Aquí és encara més important segmentar, i la segmentació ha de fer-se intel·ligentment, amb clars criteris objectius (i controlables).

En general, cal pensar sempre en termes d’acció/reacció, perquè s’ha de tenir en compte que no som els únics que juguem a això. Hi ha altres jugadors, i són tan bons, o millors, que nosaltres.

I per acabar, cal anar incorporant noves idees a la política, perquè la gent està cansada de política i de polítics. Cal incorporar la tecnologia, i cal anar arraconant cartells electorals i els espais típics de ràdio i televisió. Als mitjans tradicionals es poden fer coses molt més interessants.
Cal, sobretot, que ens marquem objectius, i per cada objectiu, les accions necessàries.

I, de veritat, en qüestions tecnològiques cal demanar assessorament.

Fixeu-vos la potència que té una xarxa WiFi municipal, i les idees de negoci tan potents que poden sorgir. A pobles com el meu, de poc més de 30.000 habitants, hi ha unes oportunitats de negoci brutals!! Per exemple, comparadors de preus. No hi ha tants supermercats al poble, o botigues de mòbils, o llibreries. La clau la tenim a la proximitat amb les persones. Aquesta és, o hauria de ser, la clau de tot negoci a una xarxa WiFi municipal.

Altres idees que poden funcionar: serveis a domicili. Les pizzeries farien variable un cost que fins ara els era fixe. Genial, no? I qui tingui els motoristes podrien portar altres coses a casa, com les compres, o podrien fer encàrrecs (tornaria a existir el “recader”). Les bugaderies no haurien de fer la inversió que fan en material d’estocatge, perquè poden portar la roba directament a casa del client per un cost addicional raonablement petit. És tan sols un exemple més.

Com veieu, les idees sortirien soles. És per això que cal que l’ample d’aquesta xarxa sigui ben gran.

Qui gestionaria la xarxa? Una empresa municipal? Jo crec més en un model tipus REE. Participació de l’ajuntament, evidentment, però també dels actors. I quan parlo d’actors em refereixo a botiguers, grups de cultura, emprenedors, … qui vulgui.

I les cafeteries? No es tornarien automàticament “cyber-cafés”?

Preneu-vos en sèrio el model de FON, que no és cap tonteria…

Jo pensava que era el vehicle personal del futur…

Llegeixo la notícia que la policía holandesa ha prohibit l’ús d’aquest vehicle, Segway, a tot el seu territori. Es veu que ja ho va anunciar el passat mes de novembre, però no és fins el dia 1 de gener de 2007 que entra en vigor la nova normativa. Jo l’havia provat a una edició del SIL, a Barcelona, fa dos o tres anys, i em va semblar genial, fàcil de conduir, força intuitiu. Argumenten que no té frens (es frena tirant el cos enrera), i que per això no es pot matricular. Collonades…

Un nou retrocés? Rigidesa? Què passarà amb els vehicles més futuristes que puguin sortir en el futur? Ja hi ha qui li troba una influència per part dels lobbies (els constructors de cotxes, motos i les petrolieres).

I què voleu que us digui? Si non e vero, e ben trovato…

El passat dia 2 de gener de 2007 va sortir una notícia al telenotícies migdia de TV3. Si, aquelles notícies que ningú no veu, i que no tenen credibilitat. Es parlava de blocs polítics. He deixat el video (tret de YouTube) a la Galeria.

La de coses que es poden arribar a fer amb una bona infraestructura WiFi municipal.

Pel que he pogut observar, en general hi ha la creença que una infraestructura WiFi només serveix per tal que la gent s’aprofiti d’ella i pugui connectar-se a Internet. Això també, és clar, però fixeu-vos si es poden fer coses:

• Localització de persones amb dependència (o menors).
• Localització de vehicles (municipals, policials, robats, etc.).
• Localització d’animals de companyia.
• Informació sobre els diferents serveis del municipi (farmàcia de guàrdia, metges, festivitats, activitats, etc.).
• Lectura automatitzada de comptadors i enviament de les dades.
• Lectura de l’estat dels aparcaments i visualització a pantalles públiques a l’entrada del municipi.
• Visualització de l’estat del trànsit a les mateixes pantalles.
• Videovigilància de les zones de més conflictivitat o risc.
• Lectura de tot tipus de dades de caràcter mediambiental (plujes, contaminació acústica i lumínica, etc.).
• Intercomunicació dels diferents serveis municipals.

També es generarien llocs de treball, i el que jo crec que és millor, es donen les condicions necessàries perquè els emprenedors puguin generar nous serveis a través d’aquestes xarxes. De què servirà una administració municipal si no crea les condicions necessàries per tal de fomentar la iniciativa empresarial?

Si algun municipi vol fer una xarxa WiFi, cal que la capacitat de la xarxa sigui ben gran, perquè els serveis vindran sols. Cal que ho plantegin en termes empresarials, perquè pot funcionar així amb una gestió adequada.

Si es fa al meu poble (jajaja, però si és analògic!) jo ja tinc una idea de negoci que pot funcionar. Segur!

He posat a l’àrea de documents l’avant projecte de llei d’impuls de la Societat de la Informació.  L’aniré seguint, a veure què en surt…

Que els cotxes portaràn un sistema operatiu, és qüestió de temps. Que portin Windows, és qüestió de mala sort.

Ho he llegit a iblnews. Espero que per a activar l’airbag no demanin confirmació…

Be, conyes a banda, el problema és el mateix que el que tenim a casa. Per exemple, perquè deixem que l’omnipotent Telefonica faci i desfaci al seu gust, auspiciada pel mateix ministeri d’indústria? Però si tothom veu que hi ha altres vies molt més eficients per tal de potenciar la Societat de la Informació! Però si les infraestructures de telecomunicacions són un element clau en la competitivitat del país!

Avui Telefonica suposa un fre a la SI a Espanya i a Catalunya, però tot i així no es prenen decisions per a canviar aquesta situació. Jo volia parlar de Ford i de la incorporació de Windows als seus cotxes.

Microsoft no és el millor sistema operatiu que existeix (ni de lluny), però…