I si ens ho fem mirar?

Aquest JRMora ja n’ha fet unes quantes. M’encanta l’humor gràfic, per la seva rapidesa, simplicitat… i mireu si es poden dir coses i generar sentiments amb només una imatge i algunes paraules.

No calen comentaris, oi?

La SOCAN, l’SGAE canadenca, ha amenaçat els perruquers del seu país perquè paguin el cànon per la música d’ambient que posin als seus establiments. Es veu que abans ja ho havien aconseguit amb els dentistes. La part anecdòtica, o una d’elles, és que els dentistes paguen pels metres quadrats dels seus establiments. Al·lucinant.

Be, els senyors de l’SGAE ja ho saben, això, i ja han començat a reclamar els drets als perruqueres de Galícia. Em pregunto perquè només als de Galícia, i no als d’aqui, o als Madrilenys. I perquè als perruquers, i no a les botigues de mòbils, per exemple? Només hi ha música a les perruqueries? Cada dia ho entenc menys. D’una cosa n’estic molt segur: aquest no és el model. Aquest és un model equivocat, que un dia ens esclatarà a les mans. Temps al temps…

Via Mangas Verdes

Com han de ser les xarxes municipals sense fils? De tots és sabuda la meva opinió al respecte: Gratis. El model de telecomunicacions espanyol és obsolet, ja que s’orienta a la connexió. Tant de temps connectat, tant pagues. Al final l’usuari acaba recorrent a determinades artimanyes per tal de pagar menys. Totalment lògic, oi?

Tenim algunes iniciatives en marxa que canvien aquesta concepció de la connexió, i un d’aquests casos és FON, de M.Varsavsky (el fundador de Jazztel). És un model interessant, i podria acabar triomfant, sempre que no s’imposin altres models gratuïts, com ara el que jo proposo: la connexió orientada al contingut.

La primera d’aquestes iniciatives a gran escala és el model que proposa la ciutat de Londres. La idea és senzilla: connexió gratuïta a canvi de publicitat, a canvi d’atenció. Quan et connectes, els primers 30 segons són de publicitat, a canvi dels quals pots navegar 15 minuts a 256 Kbps. No està malament. I és clar, pagant una mica pots evitar la publicitat, i suposo que també l’ample de banda.

Però hi ha altres maneres. El model que jo proposo, es basa en que la connexió es converteixi en una infraestructura tan bàsica com l’electre o l’aigua. Jo tinc una connexió gratuïta de 1Mbps, i si vull més, pago. Això és afavorir la societat de la informació a Espanya. I de pas, és clar, ja que els usuaris a casa tindríem connexió gratuïta, quin problema hi ha en oferir WiFi gratis a qualsevol punt del país? Això, que és innovador, ha d’afectar necessàriament al compte d’explotació de Telefonica? (Timofonica, segons l’anomenen alguns). Segur que no sabran trobar altres fonts d’ingressos? Coi, quina poca imaginació, no?

Font: Error500

Acabo de llegir un altre article sobre el Bicing, que posa de relleu dues coses. Primera: que la gestió la fa una empresa privada, de publicitat, i segona, que hi ha alguns problemes *humans* que cal tenir molt en compte.

Llegeix la notícia a LaFlecha.net

Al Vendrell ens trobaríem amb problemes així, oi? Crec que el cas del “Nou Vendrell”, un barri elevat, vindria a ser semblant al de Pedralbes. S’agafarien les bicis pel matí per anar al centre, i ningú pujaria en bici per la tarda. És lògic, d’altra banda. El problema és humà, donat que és més fàcil pujar en bus que en bici. Aquest problema se soluciona amb els mateixos “camions-taller”. A algunes hores cal pujar les bicis a determinades estacions. Potser també passaria això amb els barris marítims. És més fàcil anar-hi que tornar. I què passaria amb St. Vicenç de Calders?

I respecte de la gestió, caldria definir els detalls amb el mateix Ajuntament de Barcelona. De la mateixa manera que nosaltres aprenem d’ells, ells poden aprendre de la nostra experiència.

Per cert, i ara una d’informàtic. En poc temps estaríem en disposició de tenir un “mapa de mobilitat” al municipi, oi? Podríem publicar aquesta informació al web de l’Ajuntament, i utilitzar l’experiència per millorar el servei.

Estic engrescat.

Ja torna a funcionar el web de “El Jueves”, la revista segrestada pel jutge del Olmo, publicant la portada que *realment* volien publicar

A la televisió he vist el Zaplana i la Fernández de la Vega dient que són decisions anacròniques. Sigui com sigui, el jutge només aplica la llei, mentre que els polítics (Zaplana i de la Vega entre ells) són els que les dicten. Encara són moltes les lleis anacròniques que existeixen al nostre país. Aquesta n’és una. A veure si som capaços d’anar-les superant mica en mica, i d’anar-nos adaptant als nous temps… que falta fa.

Com diria el Federico Trillo, al Congrés dels Diputats: “Manda güevos“.

Les notícies corren per la xarxa de manera fascinant. No em puc creure que una actuació judicial pugui ser una de les majors operacions de màrqueting que el Jueves hagi pogut encetar mai. Si el que volien era passar desapercebuts (segur que era això) ha aconseguit un efecte contrari molt més gran que en condicions normals. Jo crec que, gràcies al Sr. del Olmo, a qui jo faria patró d’honor de la revista, pràcticament tota Espanya farà per trobar [per llegir] un exemplar de la revista.

Fixeu-vos on podreu trobar exemplars de la revista:

Diari Avui

Noticiasdot.com

Als diaris estatals i als diaris de més tirada no he trobat la notícia.

Ho he vist al bloc del Jesús Ferre.

Llegeixo coses sobre el fenomen del bicing a Barcelona. M’ha semblat una idea genial, malgrat els problemes que una ciutat tan gran presenta a certes hores del dia. Jo vinc d’un país en el qual això de la bicicleta és la cosa més normal del mon, malgrat el temps [climatològic]. Aquí, amb el temps tan fantàstic que tenim, perquè no hem d’anar en bicicleta? L’únic que veig amb assiduïtat en bicicleta pel Vendrell és un senyor anglès que hi viu fa anys.

Ara que l’ajuntament té un color nou, i que hi ha moltes ganes de fer coses, perquè no poseu en marxa una iniciativa d’aquestes característiques? Jo compraria l’abonament.

Ho considero una gran idea, que canviaria molt la mobilitat al municipi. Imagineu els col·legis? I les platges, ara que ens estan fent un camí paral·lel a la via? I el centre?

P.D.: Poseu al nou web del Vendrell (perquè el canviareu, oi?) un apartat on es pugui consultar la quantitat de bicis a cada parada, i les que hi ha en moviment. Seria genial, no?

Tot just ara veig a CNN+ que Josep Piqué ha dimitit el seu càrrec, després de les modificacions imposades pel Sr. Acebes.

Exceptuant a Josep Piqué, l’Acebes no ha deixat ningú al mateix lloc. Tot això passava dimecres. Pel que he llegit, l’Acebes va arribar, va “arreglar” les coses, i va marxar. I dijous, el que no podia esperar més: Piqué anuncia la seva renúncia irrevocable. Era una cosa anunciada.

I ara em pregunto jo: tant que s’ha parlat de’n Josep Piqué i Convergència, perquè no el podem fitxar? Jo trobo que és un dels millors polítics d’avui dia a tot l’estat espanyol. D’acord que només és una opinió més, i que coincideix generalment amb l’opinió de gent que no és del PP, però i què? També considero que en Ruiz Gallardón, si es presentés a la presidència del govern, arrassaria.

Insisteixo: opinions molt personals. A mi m’agrada molt el Piqué…

He llegit l’article On són els líders? del bloc Catalunya té futur.  No puc fer res més que recomanar la seva lectura.

Ho he llegit al bloc de l’Enrique Dans.

Els governs de diversos paísos ja han determinat algunes coses molt interessants sobre el codi obert.  Ho relaciono a continuació:

Japó: aplicació de forma immediata del Open Document Format (ODF) per a estàndar per als seus documents, i també per a les propostes que reben de proveïdors.

Itàlia: Migració dels més de 3.500 ordinadors del parlament a Linux.  Segons el diputat Pietro Folena, això estalviarà més de 3 milions d’euros en llicències.  No diu a qui li pagaven les llicències, però segur que és a Microsoft.

El parlament català no vol treure’s de sobre els Microsoft Exchange que gestionen el seu correu electrònic.  No ho entenc…

En fi, que molts prenen iniciatives, excepte nosaltres.  Cal que ens posem les piles.

L’últim en publicitat no és provocar. Ja fa temps que es fa això. Però coi, provocar una mica i que se senti a tot l’Estat (o a tota Europa, o al mon) està força be, i si, a més a més, els estaments oficials et fan el favor de replicar, bingo! Això és el que deuen pensar els del Getafe. Heu vist el video?

L’anunci és polèmic, sense cap mena de dubtes, ja que hi apareixen personatges que recorden Abraham, Moises, Adan, Joana d’Arc i Jesucrist, tots vestits amb roba d’avui dia, i tots amb una cosa en comú, que fa evident l’últim personatge (que fa de Jesucrist) dient “Por ti no”. Després surt la frase “Primero está mi equipo”, i finalment, l’escut del Getafe. Coi… treballat, no? Han buscat personatges històrics, amb una gran càrrega emocional per a cert tipus de gent, i els han trobat (els personatges, i la gent).

I l’església, com no podia ser d’una altra manera, amb els seus comentaris només està fent-li un favor al Getafe, o a la difusió del missatge del Getafe.

Però em pregunto jo: l’anunci ha estat creat per a fer nous socis, o només per provocar? Suposem que és per fer socis i que jo sóc un potencial client objectiu. Què fa que jo m’apunti? Perquè m’hauria de fer soci després d’aquest anunci? A mi no em suggereix cap cosa especial que em faci fer-me soci. He pensat que no dec ser part del públic objectiu del Getafe… serà això.

I l’altra possibilitat és que l’anunci s’ha fet per provocar. I llavors què? Quin benefici n’obté el Getafe? Que se’n parli? Be, però això és tot. Se’n parlarà, sense dubtes, durant uns dies. I a qui beneficia? No se, però m’oloro que només als autors de l’anunci.

I si haguéssin posat alguna cosa de Hitler, o de Stalin, o d’algun d’aquests personatges? No hagués generat encara més polèmica? O alguna cosa sobre la immigració, que això també aixeca passions. O les corrides de braus. Ah, no. Això a Madrid no…

I jo que només volia veure el video…