I si ens ho fem mirar?

El proper 1 de desembre hi ha convocada una gran manifestació que anirà des de la Plaça de Catalunya fins l’estació de França de Barcelona. La convoca la Plataforma pel Dret a Decidir. Segons diuen, és per reclamar per a la Generalitat la gestió de les infraestructures i la recaptació dels impostos. El lema de la manifestació és aquest: “Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures“.

Està clar que el detonant és el sistema ferroviari. Les obres de l’AVE (que s’hauria de dir E, perquè d’AV no en té gran cosa, encara) ho estan malbaratant tot. Està clar que aquestes obres havien de servir-li al PSOE per tal de recaptar vots a Catalunya, ja que s’haurien d’inaugurar abans de les eleccions generals de març, però el tema s’està complicant força. Al pas que anem, a) no s’arribarà a Barcelona abans de les eleccions, b) si s’arriba serà un perill, i c) el que aconseguiran és perdre vots.

Hi ha una cosa a tenir en compte, però. Es tracta de la sintonia que per aquest motiu hi ha entre les direccions d’ERC i de CDC. He de dir que m’agrada aquesta sintonia, perquè en un tema tan important com aquest, les forces que es declaren nacionalistes no podien barallar-se. Al contrari, havien d’anar plegades, havien d’anar de la ma al capdavant de la manifestació. Espero i desitjo que així sigui.

Però, si això és així, es tractarà realment d’una “mani” contra les infraestructures? Semblarà més una declaració d’intencions, no? Jo em declaro obertament favorable a aquesta sintonia, tot sigui dit de pas, i espero que hi hagi una gran participació. Hem de dir prou. Amb l’única eina democràtica que tenim els ciutadans, el nostre vot, hem de castigar els autors d’aquest veritable desastre.

Els japonesos tenen un sistema ferroviari envejable. Ràpids, còmodes, fiables, i sobre tot, puntuals.

Avui he llegit un article a euroferroviarios.net que m’ha deixat bocabadat. Bocabadat i amb una enveja terrible. Faig alguns extractes, però la notícia s’ha de llegir sencera:

El tren bala japonés sigue siendo, 43 años después de su nacimiento, el más puntual, eficiente y seguro ferrocarril de alta velocidad del mundo y simboliza el poderío tecnológico de un país que en los años sesenta se encaramó a la vanguardia mundial a 300 kilómetros por hora.

A pesar de riesgos como los numerosos terremotos y tifones a los que se enfrenta el Shinkansen, como se conoce el tren de alta velocidad en Japón, la logística de este medio de transporte es tan perfecta que ninguno de los 6.000 millones de pasajeros que ha transportado ha muerto en un accidente.

Un altre extracte:

Lo primero que sorprende es la extrema sencillez del proceso de compra de los billetes y entrada a los andenes, que lo convierten en una especie de metro rápido que cubre los 553 kilómetros de distancia entre Tokio y Osaka en poco más de dos horas.

Los horarios se cumplen con exactitud, la limpieza no tiene mácula y los empleados del tren se comportan con una educación exquisita.

El último modelo Shinkansen, los trenes N700, incorporan en cada butaca conexión a la red eléctrica y a Internet, para que los viajeros puedan emplear el tiempo trabajando en sus ordenadores portátiles.

Jo sé que la ministra no llegeix el meu bloc (sic) però… Sra. Álvarez, vostè ho sabia, això?

Ara escriuré jo un article semblant però adaptat a la nostra crua, fins i tot cruel, realitat:

El tren d’Alta Velocitat Espanyol, AVE, que encara no ha arribat a Barcelona, i que encara no és d’alta velocitat, no és gaire puntual. A més a més, es dubta de la seva eficiència i seguretat, bàsicament per la quantitat d’esvorancs apareguts al llarg de tota la línia entre Madrid i Barcelona. El sistema de compra de bitllets és… curiós. De fet, si compres el bitllet per Internet et surt més car que comprat en finestreta, on s’han de fer llargues cues.

Els horaris no sempre es compleixen, tot i que no és el mateix que a rodalies, on la puntualitat és una casualitat. Les andanes de l’alta velocitat són boniques, i l’estació de l’AVE a Tarragona és un edifici enormement sobredimensionat (però no penseu malament; es fa per preveure la gran demanda a la nostra zona, major que a d’altres zones).

I afortunadament, a l’estat espanyol no tenim ni tifons ni terratrèmols. Creuo els dits.

Disculpeu el cinisme, però és que ja no puc més. Això és can pixa, i ningú mou ni un dit. Em fa una vergonya terrible, i aquí no dimiteix ningú. Però quin país és aquest, home!

Era qüestió de temps…

Es veu que l’Estatut no és prou, o que no han parlat amb el Montilla (huy, això no és bo), però el fet és que els d’ICV faran una campanya de denúncia, en comptes d’acció de govern contundent, per demanar a RENFE que aporti solucions.  No seria més fàcil que això ho gestionés la Generalitat?  Em tornaré a llegir l’Estatut.

Ho he llegit a e-noticies i al web d’ICV, i el primer que he pensat és: “ja estem com a l’anterior legislatura: els que governen estan al govern i a les pancartes”.  Això també ho fa ERC.  No serà que això és la clau del govern?  No serà que la gent vol que els governants estiguin al govern i a les manifestacions?

Coi, vaig a seguir això de prop.  A veure quantes vegades estan a les pancartes els partits del govern.

I ja que hi som, demano l’ajuda de tothom.  Si veieu que algú del govern está també a les manifestacions, dieu-m’ho, si us plau.

Fins aviat.

Oi que sona estrany? Aviat fare una categoria nova: “RENFE”.

Jo ja he escrit alguna cosa sobre RENFE. Parlava de la campanya de màrqueting que van fer (Vamos al futuro. Subes?), i que no es podien pagar els bitllets de tren amb targeta de crèdit. Ara he llegit una altra notícia no menys al·lucinant. (Llegeix-la abans de continuar…)

A veure… parem el tren un moment. Com que és més car un bitllet comprat per Internet? Si, si… un 2,75% de càrrec per desenvolupament i manteniment de l’aplicació. Ah, i el que és millor encara: apareixerà imprès al bitllet!

Tot i que no he vist encara com quedarà el bitllet, proposo d’entrada que també quedi imprès el percentatge que correspon a la part de sou dels venedors de taquilla, el manteniment de les vies, la informació als viatgers i les reparacions de les constants avaries. Quan tingui un bitllet el posaré al bloc, i segur que farem algun comentari.

Ara que ho penso, estic tan estabornit per aquesta notícia, que vaig a escriure una carta a RENFE.

Benvolguts senyors de RENFE,

QUE NO VA AIXIIIIII !!! Que el que es pretén és que les coses s’agilitzin i siguin més eficients. Mirin, els explicaré breument el cas de les companyies aèries de baix cost. Ells tenen menys gent en nòmina, i tots els seus bitllets es compren per Internet. Així ho poden fer més barat. S’ha entès? Be, és possible que no, perquè té a veure amb competitivitat i noves tecnologies, però s’ho haurien d’anar mirant.

També els havia de dir alguna cosa sobre els “informadors desinformats” que han contractat, ja que hi som, però crec que és millor que això ho faci en una altra carta.

Els enviaré aquesta mateixa carta impresa en un paper i ficada dins un sobre amb segell, no sigui cas que tinguin algun cost de manteniment de l’aplicació de correu electrònic.

Ben atentament,

Oscar Pascual

Soc usuari de Renfe. Un sofert usuari de Renfe. Se que les coses no van be a Renfe, i considero que el model de negoci ferroviari que tenim no és el millor. Una altra cosa és, però, que no em cobrin amb targeta.

Fa dies vaig anar a comprar l’abonament mensual i no duia 50€ en efectiu. De fet, pràcticament mai porto aquests diners en efectiu. El cas és que arribo a l’estació i demano el mensual. Per pagar dono la meva targeta de crèdit i, sorpresa! Només es pot pagar en efectiu. Això és el que em costa a mi, però quant val un mensual entre Barcelona i Tarragona? I s’ha de pagar en efectiu?

M’ho poden justificar com vulguin (no per raons empresarials), però em seguirà semblant ridícul. Això és anar cap al futur?