I si ens ho fem mirar?

Google té por de Microsoft.  Això és el que es dedueix de les declaracions que es fan al bloc de Google sobre la compra de Yahoo! per Microsoft. Sorprenent sobretot perquè Google ha demostrat ser un duríssim competidor a qualsevol mercat.

Sorprenents són també les declaracions de Microsoft:

“Microsoft is committed to openness, innovation, and the protection of privacy on the Internet”

Això no s’ho creu ningú, evidentment. Cal llegir l’article de l’Enrique Dans sobre aquesta qüestió. Denota una certa ràbia contra Microsoft, però és una ràbia argumentada, fonamentada, i per tant, perfectament acceptable.  De fet, comparteixo la seva opinió.

Però si és interessant l’article de l’enrique Dans, que ho és, també és interessantíssim l’article de l’Antonio a Error500.  Fa una aposta agoserada però factible, sobre quin serà el següent pas a aquesta boja carrera pel futur: Google comprarà Adobe.  El temps ens ho dirà.  Llegiu-vos també els comentaris a aquest últim article, que fan goig.

Però el que és més interessant encara és la possibilitat que apunta El País: Que Yahoo! estaria pensant en fer una aliança amb Google.  Sembla que això últim és poc probable perquè les autoritats antimonopoli no ho permetrien.
Be, ja veurem què passa, però l’aposta de comprar Adobe em sembla del tot possible.  De fet, crec que veurem com es creen dos enormes monstres que no deixaran que cap petita empresa sigui quelcom a aquesta indústria.  Torno a dir el mateix: Estem assistint “en directe” als passos més importants de la era de la tecnologia. Qui s’atreveix a pronosticar el futur?

Temps enrere, en converses amb alguns amics, parlàvem que Google era fantàstic, que tot el que tocava ho convertia en or, que les accions no paraven de pujar, etc. Alguna vegada havíem comentat que, malgrat totes les coses meravelloses que feia, Google s’estava convertint en un autèntic monstre.

Començo primer, amb els productes FASCINANTS que té Google.

• Google Adwords
• Google Sitemaps
• Google Analytics
• Google Reader
• Google Maps
• Google Mail (gmail)
• …

I tots aquests productes funcionen fantàsticament be. No en tinc cap queixa, i els utilitzo tots. A més a més, treuen novetats, afegeixen funcionalitats als productes existents, etc. Contínuament ens sorprenen amb rumors interessantíssims, com el gPhone (el telèfon mòbil de Google), el sistema operatiu de Google (Google OS?), etc.

Seguim:De la mateixa manera que jo he parlat d’aquest futur monstre, Microsoft (que ja és un enorme monstre) deu haver vist el perill tan gran que suposa que Google posi un ull als mercats en els quals opera: si, efectivament, en el mercat dels telèfons mòbils i els sistemes operatius. Després del desastre de Windows Vista, de l’èxit del Leopard, i de la baixada dels preus del hardware, Microsoft deu estar tremolant. Què fem? Traiem Vista del mercat? Per suposat que no. Les opcions de Microsoft eren poques, i havia de jugar be les cartes. Abans de continuar amb la lectura d’aquest article, si us plau, fes una ullada als següents escrits de l’Enrique Dans.

Un de fa temps: Microsoft: cuando las estrategias van en contra de las tendencias

I l’últim, d’avui mateix: La segunda operación más importante en la historia de Internet (un article fantàstic!)

Dedueixo de l’article de l’Enrique Dans que aquesta vegada la compra es produirà.  D’aqui el títol de l’article.
Finalment, tot s’ha de dir. Microsoft és un gran competidor en el mercat planetari, talment com ho és Google. Estem assistint “en directe” als passos més importants de la era de la tecnologia. Qui s’atreveix a pronosticar el futur?

Ho acabo de llegir a Error500.  No m’ho puc creure.  Diria que el model a seguir és el que indica l’Antonio al seu article: un model en el qual les operadores convencionals donessin gratuïtament una connexió mínima (d’un mega, per exemple), i que fessin pagar les connexions més bones.  Així seria més fàcil donar serveis de valor afegit, o connexions amb una pujada més important, o continguts especials, o què sé jo…

Igualet que aquí.  L’ADSL més cara, les autopistes més cares, i les infraestructures més pobres.  No se… alguna cosa falla.

Ho he sentit a les notícies. El lider del PP ha dit que, en cas de ser elegit president del govern espanyol, eliminarà el cànon digital. No m’ho crec!

Temps enrere també va dir-ho, i el dia següent va dir que crearia una agència sobre la propietat intel·lectual. He escrit també sobre això. Tinc una certa reticència a creure que el PP eliminarà el cànon. I si ho fa, quina serà la resposta de l’SGAE? De fet, perquè l’SGAE no ha dit res d’aquest anunci, encara? Perquè incorporarà gent a la nova agència?

Que no. Que no m’ho crec.

Interessants les dues notícies que he llegit avui a la premsa digital.

1) Preestrena de “Los hombres de Paco” per Internet.  És la primera vegada que es fa.

2) Caigudes del servidor durant tot el dia, per l’allau de visitants.  Això s’hauria d’haver previst.

Be, en qualsevol cas és una aposta que m’ha semblat molt i molt interessant, i que segur que no queda aquí.  També estic segur que les properes vegades faran ús d’unes comunicacions més potents.  Fins i tot a Valls ho van fer correctament.

He trobat un article molt interessant a Microsiervos sobre les coses que NO has de fer mai al construir un web. Si penses fer un web, llegeix-te-les atentament. Jo estic d’acord amb tots aquests punts, tot i que en algun cas és amb matisos.

1. No canviïs mai la mida de la finestra del navegador de l’usuari automàticament. És molest, irrespectuós i típic dels llocs d’spam.
2. Molt malament si la teva pàgina primer carrega una pàgina absurda, i després llença un popup amb la pàgina real. Error molt típic dels webs fets en flash.
3. Si el teu web mostra primer una Home, per després carregar la web real en una nova finestra, acomiada el desenvolupador de la pàgina. Si el teu web no es carrega immediatament, i no dones el teu missatge en un parell de segons, estàs perdent el temps tontament!  Això acostuma a passar en webs fets íntegrament en flash.
4. Si tot el teu web està fet en flash, acomiada el desenvolupador de la pàgina, i fes-la de nou; si l’has fet tu, posa-la a l’apartat “llocs inútils que he fet” del teu portfolio, i torna-la a fer.
5. No pretenguis reinventar la navegació dels webs. És com és, i no hi ha gaire més.
6. El contingut és el rei. Si el teu web no té suficient contingut o cap text real a la home (no a una imatge), contracta un copy i acomiada el teu webmaster, ara.
7. Si el teu web no funciona o no es veu be en Firefox… acomiada el desenvolupador de la pàgina. Ja estem a l’any 2007, eh?  Ja va sent hora que ho tinguem en compte.
8. No posis text amb pampalluga, no facis servir FrontPage, no facis servir popups ni als enllaços ni automàtics, res d’intros en Flash, …  Però si fins i tot et deu molestar a tu!
   
9. Si la pàgina conté música, assegura’t que l’usuari pugui aturar-la o apagar-la, i millor si no s’inicia automàticament. El mateix passa amb el vídeo.
10. Els menús de navegació, millor en text que en imatges.
11. Un flux de navegació ben pensat amb subseccions sempre és millor que utilitzar menús desplegables.
12. Si l’única forma de trobar la informació important del teu lloc és utilitzant el cercador, acomiada el que va dissenyar el flux de navegació (i que segurament va fer servir menús desplegables).
13. Vigila el temps que necessita la pàgina per carregar-se.
14. Si pretens fer passar l’usuari per alguna ruta predeterminada, ja sigui per portar-lo a una pàgina en concret o a la demo d’un producte, replanteja’t el web. L’usuari va per on vol. Has sentit parlar de Web Analytics?  Tu no ets l’amo.  L’amo és l’usuari.
15. Si poses vídeo, oblida preguntar-li a l’usuari quin ample de banda, el format, etc. Fes servir YouTube (si, és Flash, i aquesta deu ser l’única batalla que ha guanyat).
16. No facis servir tècniques i tecnologies noves al teu web, simplement perquè pots o perquè son novedoses. Les tecnologies noves són interessants, però només si milloren objectivament la vida als teus usuaris.

Jo afegiré una que trobo molt important:

Contracta a un professional de veritat, que sàpiga tot això i que converteixi el teu web en una eina de venda.

I llegeix l’article que vaig titular: Desconfia si algú et diu…

He llegit un interessant article a Mangas Verdes sobre les 10 raons per les quals passar-te a WordPress. M’ha semblat molt interessant, i m’ha semblat molt didàctic, i per aquest motiu el tradueixo i el penjo del meu bloc.

1. WordPress és gratuït (lliure).
2. WordPress et deixa ser tu mateix.
3. WordPress és fàcil de mantenir.
4. No necessites tenir necessàriament un hosting (és millor, això sí).  Et pots donar d’alta a WordPress.com.
5. WordPress és fàcil d’instal·lar.
6. Molts bloggers famosos el fan servir.
7. WordPress és utilitzat a tot el món, i a blocs de tot tipus.
8. Pots llegir les notícies sobre WordPress al teu propi tauler d’administració.
9. WordPress té una enorme quantitat de plugins.
10. i té milions de plantilles.

L’autor de l’article original diu que també hi ha una raó per la qual t’ho hauries de pensar: la constant actualització per qüestions de seguretat, que acaba convertint-se en el peix que es mossega la cua.

Però tot i així, jo em quedo amb WordPress.  I tu?

Acabo d’alliberar la versió 1.03 del document anàlisi del teu bloc. Hi ha dues novetats importants. He modificat la imatge de Google Analytics, perquè hi ha una nova versió, i els informes han canviat molt, i he afegit un nou plugin que permet indicar a Google Sitemaps que hi ha contingut nou. Està disponible a aquest article, al menú lateral, i a l’àrea de documents.

Aquest sistema, Google Sitemaps, és molt important per al teu bloc. Et donarà informació sobre el teu bloc, sobre els enllaços, sobre les consultes que fan que el teu bloc es mostri, i les consultes que fan que l’usuari arribi al teu bloc. Insisteixo, és molt important perquè dóna molta informació.

De fa un parell de versions també faig aquest document en castellà. Així m’ho van fer veure uns amics, i penso seguir-ho fent.

Si necessites algun aclariment sobre el document, pots fer-ho amb comentaris, o escrivint-me, per suposat.

Quina sorpresa!

Dinava tranquil·lament, quan tots quedem sobtats per l’anunci que veiem a la televisió. Es tracta de la campanya publicitària que vol donar a conèixer l’activitat de l’església, i el seu sistema de finançament, que ha canviat al 2006. L’anunci és de la Conferència Episcopal Espanyola.

El primer que faig, evidentment, és buscar a Internet el web de la CEE i sí, el trobo. A la portada hi ha la campanya publicitària. Molt be! Fins i tot és possible veure l’espot al web, hi ha l’explicació detallada… molt sorprès. Molt be. Les pàgines interiors són totes diferents, amb dissenys que no tenen res a veure amb la portada. L’únic que se salva és la portada, però se salva molt be.

Segueixo navegant per la pàgina de la campanya i… coi, què és això? Una icona molt antiga indicant l’adreça de contacte. Miro i és del domini “planalfa.es”. Teclejo l’adreça al navegador i … “el portal de las instituciones católicas de España“. Hmmm, té bona pinta. Té productes a la venda. Es podran comprar realment? Clico, i “Alfa Tienda, la tienda on-line del Plan Alfa“. Carai… molt be, no? El primer que em passa pel cap és que l’església no és analògica, tot i que sempre m’ho havia semblat. Estic gratament sorprès.

Els webs no m’agraden gens, perquè no estan ben pensats, no es fan estadístiques (a Plan Alfa, si), no són usables, etc. Però comparat amb la sorpresa que m’he endut, no és res. Millor que la immensa majoria de partits polítics!!

Mica en mica, peça a peça, Valls es va convertint en un municipi cada vegada més digital. Aquesta vegada m’han sorprès amb la retransmissió de la diada de Sta. Úrsula a través d’internet.

Degut a uns problemes d’esquena, no em podia permetre estar tota la diada de peu, a la Plaça del Blat. Sempre hi vaig, però aquest any m’ho havia de mirar per la tele, i la veritat… no em feia cap gràcia. Vaig llegir al Diari de Tarragona que enguany ho retransmetien per Internet, així que m’hi vaig posar.

Primera impressió: bona, satisfactòria. Hi havia, però, algunes coses millorables. Abans de la retransmissió no se sentia res. Senzillament sorolls. Quan va començar la diada, ja es va sentir la retransmissió d’Ona Valls. La qualitat del so no era massa bona, però es podia sentir. La qualitat de la imatge, força bona.

He preguntat als responsables d’aquesta transmissió, i la veritat és que ha estat una experiència satisfactòria també per ells. Tenien por de sobrepassar els límits establerts pel broadcaster, que sortiria terriblement car, però la previsió que van fer ha sortit a les mil meravelles (de fet, és un UNIcaster, perquè a Internet no se suporta l’emissió múltiple).

S’han descarregat un total de 50GB d’informació. El pic més alt en número d’usuaris simultanis es va produir a les 14:30 hores, amb 142 visites, que són moltes. En total es van realitzar unes 500 visites.

Espero que algun dia puguem fer el mateix al Vendrell, amb les diades de Santa Anna i la Fira de Santa Teresa.

PR és l’acrònim de PageRank, que és un valor que dóna Google. Aquest valor és una nota per a una determinada pàgina, i s’estableix entre 0 i 10, sent el valor 10 el de major qualitat.

Innovation ja té PageRank 4. Aquesta és una bona notícia, ja que vol dir que mica en mica va augmentant de popularitat i de qualitat. I d’això se’n beneficien també aquells que reben un enllaç des del web d’Innovation Studio, perquè quan millors són els PRs de la pàgina que enllaça, més qualitat té la pàgina destí (segons Google).

Aquest bloc, per exemple, ja té PageRank 3, però això no és una gran notícia. És relativament fàcil tenir aquest PR. El primer salt qualitatiu és tenir PageRank 4; tot el que superi això ja és molt bo. Ara cal pensar en com assolir el PR4 pel bloc. Segons la fórmula de Google, necessito 22 enllaços de PR4. Ja en tinc alguns, segons Google Sitemaps.
Poques pàgines tenen un PageRank 10. Jo en conec molt poques, almenys.

• Adobe
• World Wide Web Consortium (W3C)
  
• El validador del W3C (IMPRESSIONANT! Dues pàgines diferents amb PR10!)
• La Casa Blanca
• I per suposat, la de Google. Pot ser que vegis PR8, perquè Google et redirecciona automàticament a google.es

El següent article d’aquesta temàtica l’escriuré sobre la fórmula que utilitza Google per a assignar el seu PR. És força interessant.

Llegeixo al NacioDigital.cat que 81 comerciants de la Catalunya Central van participar en una jornada organitzada per a sensibilitzar i fer difusió de les possibilitats que ofereixen les TIC per la millor del comerç minorista.

L’últim paràgraf de la notícia diu:

En la jornada es va posar de manifest que, a pesar que el comerç té un grau de digitalització inferior a la resta de sectors empresarials, hi ha molt interès per conèixer les possibilitats les TIC.

Primer comentari: hi ha molt d’interès per conèixer les possibilitats de les TIC al comerç? Jo diria que 81 assistents no són suficients com per a convertir això en una afirmació tan contundent.

Segon comentari: hi ha altres sectors empresarials amb un grau de digitalització molt inferior al del comerç. És normal: alguns sectors es veuran altament afectats per l’Internet. Per exemple, en un extrem, les agències de viatges tradicionals han d’evolucionar cap a un nou model de negoci, perquè si no, les agències on-line es menjaran la seva part del pastís. La pagesia, a l’altre extrem, hauria d’utilitzar les noves tecnologies per tal de saltar-se alguns passos de la cadena que no agreguen valor. Ja es fa en alguns casos, venent per Internet directament des de l’explotació agrícola, però són encara molt aïllats.

Tercer comentari: això és una notícia? Em semblaria més interessant poder dir (que no és el cas, és clar) que 81 comerciants de la Catalunya Central han decidit endegar iniciatives on-line després de rebre entrenament i subvenció per part de l’Administració. Però això és més difícil, oi?

El comerç té l’oportunitat de revolucionar el seu entorn més immediat amb les noves tecnologies. Només cal una mica d’imaginació, i per suposat, ganes de competir. Amb això, i una bona implementació de les idees, tot pot funcionar, i aquí les xarxes ciutadanes (o municipals, com vulgueu dir-li) jugaran un paper fonamental.