Congrés de Democràcia Digital (II)
27 Març 2007 - OscarTecnologia
Divendres passat vaig assistir al 1r Congrés de Democràcia Digital i Participació Ciutadana. El dia anterior, el dia 22 març, em resultava impossible, i de divendres m’interessaven les dues primeres ponències: l’escletxa digital i la visió dels polítics.
He considerat que és una bona idea que jo faci un resum de les dues ponències, perquè totes dues han tingut alguns moments bons, i molts moments per oblidar. També comentaré la clausura, que sempre és una d’aquelles coses que em fa gràcia, perquè la fa algú que no ha estat en tot el congrés, i que diu coses més o menys folclòriques, generalment amb molt desencert.
D’altra banda, demano que per a la propera edició em deixin moderar la taula dels polítics, o que em deixin fer una ponència especial sobre màrqueting polític. Crec que se’m dona bastant be, i més tenint en compte com ha anat aquesta vegada.
La primera ponència es deia “Aspectos sociales y accesibilidad de las nuevas tecnologías. Los peligros de la Brecha Democràtica”. Us remeto al web del congrés per saber qui són els ponents, i el seu CV.
Manel Sanromà és un personatge que m’agrada. Sap connectar amb la gent amb un discurs interessant. Sempre es queixa dels polítics (en general), i no és per menys. Bona presentació, i interessant discurs.
Josep M. Reniu és dels que notes que sap del què parla. Domina la matèria que tracta, però m’ha quedat un dubte, i crec que és dels importants: al final, què? Hem de fer possibles les eleccions on-line, o no? És que, noi, no t’he entès.
Enrique Martínez, catòlic i socialista, com ell mateix ha reconegut. Les dues coses són comunes a la societat, però vaja… D’aquest senyor m’emporto dues coses: 1) El terme “Democracia a ráfagas”, que m’ha agradat molt, i que prefereix la política clàssica, la política amb majúscules. En altres paraules, que ens deixem de Internet i aquestes coses. Preocupant.
Eduard Aibar, que llegia un discurs que no he acabat d’entendre, ple de dades, de percentatges, que m’han acabat avorrint. A més a més, m’han trucat un parell de cops i m’han interromput.
Per cert, el moderador, infumable. No entenia el què deia, perquè parlava fluixet i no vocalitzava be. Els assistents ens miràvem quan parlava.
Al final un assistent va fer algunes preguntes. Devia ser un activista d’alguna associació. M’ha fet la sensació que feia les preguntes més per una qüestió de “promoció personal” que per interès real. Però això sempre passa, no? Sense interès.
Be, i després venia la pausa pel cafè, i la segona sessió, la dels polítics. La veritat és que estaven previstos els següents ponents:
- Per CiU, Oriol Pujol.
- Per. ERC, Xavier Vendrell.
- Per IC-V, Dolors Camats.
- Pel PP, Alejandro Fernández.
- Pel PSC, Lourdes Muñoz.
La veritat és que esperava que algun dels ponents no es presentés, per alguna raó. Sempre passa, això. Però al final van fallar els tres primers, venint en el seu lloc els següents ponents:
- Per CiU, Quim Nin.
- Per ERC, Uriel Bertran.
- Per IC-V, Lluís Balart, amic personal de quan tots dos treballàvem al Port de Tarragona.
Així van anar les intervencions d’aquesta ponència que, compte, es deia “Nuevas herramientas de marketing político”. Em fa la sensació que només un dels ponents va entendre el títol de la ponència, però en fi…
ERC, Uriel Bertran. Només blocs i vídeos. A això es redueixen les possibilitats, perquè no va dir res més. Be, va dir allò tan políticament correcte: “la persona és el centre del debat”, “els valors són els elements centrals”, “campanya de proximitat”, i altres coses per l’estil. Confiava que aquests em diguessin alguna cosa més, no sé perquè.
IC-V, Lluís Balart. Volia una major participació del ciutadà, una major implicació en els debats, etc. No volia que Internet fos una eina només d’estratègia comunicativa o publicitària (error, craso error). Només tenien un web per a les eleccions autonòmiques on, això si, deixaven que la gent participés amb comentaris.
PPC, Alejandro Fernández. Es notava que sabia de què parlava. És, dels cinc ponents, l’únic que no parlava de blocs, sinó d’altres eines de màrqueting polític. Ho he trobat genial. Parlava de reduir el mercantilisme (a Internet això és possible, i fins i tot, fàcil), parlava de la “infoexclusió”, un terme que m’ha agradat molt, i fins i tot va mencionar al gran Karl Christian Rove, l’home que va gestionar la gran campanya electoral on-line del president més impresentable dels Estats Units. Es nota que aquests sí que aprofiten les noves tecnologies. També parlava de la importància d’acotar la nova llei de la propietat intelectual, donat que ens podríem trobar amb una “llei mordassa”. Existeix la possibilitat que algú ens denunciï pel fet de citar-lo al bloc. Terrible…
PSC, Lourdes Muñoz. És la diputada que estava a New Orleans, quan això del Katrina. Va sortir a la premsa. Be, aquesta és una de les pioneres dels blocs. De veritat que només parlava de blocs, com si no hi hagués res més a Internet. Va mencionar poliblocs.cat, i també va dir que els socialistes són els que tenen més blocs a tot arreu. Fascinant. Alguna cosa més? No? El següent…
CiU, Quim Nin. Deia clarament que Internet havia de servir d’eina de comunicació, de màrqueting del partit. També que està absolutament en contra dels blocs i webs anònims, que van proliferar tant a les últimes eleccions autonòmiques. Un parell de detalls molt interessants, i que cal remarcar. Primer, que molts blocs estan sense actualitzar, i segon, que per anar be tots els blocs haurien de tenir un domini propi. I amb això, Quim, no hi puc estar més d’acord.
En resum, que tothom parlava de blocs i del web institucional, a excepció de l’Alejandro Fernández, que ha demostrat que coneix algunes noves eines de màrqueting polític.
Per cert, el moderador del debat, el director del Diari de Tarragona, molt be. Va gestionar molt be els tempos.
I arribem a la clausura. Interessant que fossin Santi Pallàs, Joan Aregio i Joan Pont. També, sense seguir massa el programa, en el tema dels ponents. Aquest no és el problema. Santi Pallàs va mostrar l’agraiment a l’organització, als ponents i als assistents. Asèptic, però be.
En Joan Pont va donar 4 exemples del què li havia passat aquell mateix dia. De veritat que no vaig entendre res. A què venien els exemples, si del què parlàvem era de democràcia digital i participació ciutadana? Be, és igual…
I finalment, en Joan Aregio. Va dir diverses coses, però el comentari amb el qual em quedo és aquest: “La gent té un desconeixement general del funcionament de l’administració”. Doncs efectivament, Sr. Aregio. És per això que l’Administració s’ha de posar les piles, i adequar-se a una manera “racional” de treballar.
Cregui’m. És l’Administració la que ignora el funcionament de la societat.
(Cap valoració, encara)
Carregant ...Paraules clau: politica, democracia, digital, participacio, ciutadana, politics, blocs, blogs, bloc, blog
Articles relacionats
Congrès de Democràcia Digital El PP, ara si, ara no, ara… SGAEistes! Rajoy diu que eliminarà el cànon digital Morir d’èxit a aquestes alçades? El web del congrés i el ridícul més espantós