I si ens ho fem mirar?

Fixeu-vos la potència que té una xarxa WiFi municipal, i les idees de negoci tan potents que poden sorgir. A pobles com el meu, de poc més de 30.000 habitants, hi ha unes oportunitats de negoci brutals!! Per exemple, comparadors de preus. No hi ha tants supermercats al poble, o botigues de mòbils, o llibreries. La clau la tenim a la proximitat amb les persones. Aquesta és, o hauria de ser, la clau de tot negoci a una xarxa WiFi municipal.

Altres idees que poden funcionar: serveis a domicili. Les pizzeries farien variable un cost que fins ara els era fixe. Genial, no? I qui tingui els motoristes podrien portar altres coses a casa, com les compres, o podrien fer encàrrecs (tornaria a existir el “recader”). Les bugaderies no haurien de fer la inversió que fan en material d’estocatge, perquè poden portar la roba directament a casa del client per un cost addicional raonablement petit. És tan sols un exemple més.

Com veieu, les idees sortirien soles. És per això que cal que l’ample d’aquesta xarxa sigui ben gran.

Qui gestionaria la xarxa? Una empresa municipal? Jo crec més en un model tipus REE. Participació de l’ajuntament, evidentment, però també dels actors. I quan parlo d’actors em refereixo a botiguers, grups de cultura, emprenedors, … qui vulgui.

I les cafeteries? No es tornarien automàticament “cyber-cafés”?

Preneu-vos en sèrio el model de FON, que no és cap tonteria…

Data d'entrada: 4 Gener 2007 a les 22:54
Pots deixar un comentari, o fer un retroenllaç (trackback) des del teu propi lloc.