El megàfon ataca de nou
Temps enrera, a un poble molt petit de la província de Tarragona, em va sorprendre sentir missatges de caràcter religiós des d’uns altaveus que penjaven d’algunes façanes. El que em va sorprendre no era el contingut [religiós] del missatge, sinó que es pogués fer aquesta mena de soroll al municipi, sense cap restricció.
Allò que va passar llavors, ho he comentat ara amb alguns amics, i hem tret algunes conclusions que llavors no vaig voler treure, i ens hem fet algunes preguntes que reprodueixo ara.
- Perquè han de sentir aquests missatges les persones d’altres confessions?
- Perquè s’ha de molestar les persones que viuen molt a prop d’algun dels altaveus? I si treballen de nit?
- Què passa amb les converses que, havent-se iniciat prop d’un megàfon, han de continuar-se a un altre lloc?
Be, la cosa no és greu, però segur que ho és més que la ximpleria de dir “companyes i companys”, o “afiliades i afiliats”… ja m’enteneu, no? I amb això fem notícia…
Be, doncs el megàfon, d’acord amb els temps, s’ha tornat mòbil i va recorrent El Vendrell molestant a tothom. Si, si, molestant.
Demà posaré un article sobre el megàfon del CIT, i d’aquí el títol. Això ja és massa…
Te gustó este artículo? Por qué no dejas un comentario y continuamos la conversación, o suscríbete al feed RSS para obtener los artículos directamente en tu lector de RSS.
Comentarios
Sin comentarios todavía.
Deja tu comentario