El model WiFi de Londres
Com han de ser les xarxes municipals sense fils? De tots és sabuda la meva opinió al respecte: Gratis. El model de telecomunicacions espanyol és obsolet, ja que s’orienta a la connexió. Tant de temps connectat, tant pagues. Al final l’usuari acaba recorrent a determinades artimanyes per tal de pagar menys. Totalment lògic, oi?
Tenim algunes iniciatives en marxa que canvien aquesta concepció de la connexió, i un d’aquests casos és FON, de M.Varsavsky (el fundador de Jazztel). És un model interessant, i podria acabar triomfant, sempre que no s’imposin altres models gratuïts, com ara el que jo proposo: la connexió orientada al contingut.
La primera d’aquestes iniciatives a gran escala és el model que proposa la ciutat de Londres. La idea és senzilla: connexió gratuïta a canvi de publicitat, a canvi d’atenció. Quan et connectes, els primers 30 segons són de publicitat, a canvi dels quals pots navegar 15 minuts a 256 Kbps. No està malament. I és clar, pagant una mica pots evitar la publicitat, i suposo que també l’ample de banda.
Però hi ha altres maneres. El model que jo proposo, es basa en que la connexió es converteixi en una infraestructura tan bàsica com l’electre o l’aigua. Jo tinc una connexió gratuïta de 1Mbps, i si vull més, pago. Això és afavorir la societat de la informació a Espanya. I de pas, és clar, ja que els usuaris a casa tindríem connexió gratuïta, quin problema hi ha en oferir WiFi gratis a qualsevol punt del país? Això, que és innovador, ha d’afectar necessàriament al compte d’explotació de Telefonica? (Timofonica, segons l’anomenen alguns). Segur que no sabran trobar altres fonts d’ingressos? Coi, quina poca imaginació, no?
Font: Error500
Te gustó este artículo? Por qué no dejas un comentario y continuamos la conversación, o suscríbete al feed RSS para obtener los artículos directamente en tu lector de RSS.
Comentarios
És clar… tal com ho he plantejat, qui no s’apunti és que no ho ha entès.
Però ha quedat clar que el que està equivocat és el model de negoci, oi Salvador? El model japonès, orientat als continguts, i que tan bons resultats ha aconseguit amb l’i-mode, no està pas en crisi. Allà s’hi queixa poca gent, mentre que aquí ens queixem tots, ja sigui pel preu o per la qualitat de la connexió.
Només és una forma de veure-ho, és clar.
A Lleida si que tenen WIfi per a tothom. Això diuen jo no ho sé pas perquè no ho he probat. Aqui a la comarca quan la tinguem segurament ja s’haurà implantat un altre sistema. És que som diferents.
Miquel, que jo sàpiga, això no és legal. Be, només hi ha un cas en el qual es pot fer: donant-se d’alta l’ajuntament com a operador de telecomunicacions, i suposo que això ha de tenir un preu força elevat. També existeix un altre cas en el qual es pot fer: temporalitat. Si és només per un període breu de temps, per exemple, per la Fira de Santa Teresa (compte, que estic donant una idea), també és legal (sempre que es comuniqui pertinentment, és clar).
Estudiaré el cas de Lleida i et faré comentaris aquí mateix. Espero que sigui aviat.
Salut!
P.D.: Una pèl diferents sí que som, però confio que a partir d’ara, les coses en aquest sentit canviïn una mica.
Crec que en la diferència està la gràcia. No val la pena ser igual que ningú. Cadascú és com és i si es vol sempre hi ha punts de contacte. La veritat és que hem de treballar per ser com som i establir ponts de contacte, però sense perdre les nostres essències. Des del primer dia ja vaig veure que estàvem en freqüències diferents, però hi podia haver almenys comunicació. Crec seriosament que he encertat.
Amic Miquel: quan parlava de diferents, em referia als que som de la comarca, arran de l’última frase del teu anterior comentari “Aqui a la comarca quan la tinguem segurament ja s’haurà implantat un altre sistema. És que som diferents.” 
Una abraçada.
M’he colat, pero jo crec que he intentat matar dos ocells d’un tret i m’ha sortit el tret per la culata, però no passa res. A veure que esbrines de Lleida. Jo ho conec una mica perque la dona és d’alla i hi vaig a sovint, però jo amb aquestes tecnologies em perdo i era aquí on volia dir que tu i jo som diferents perquè a tu t’apassionen. Però ja he arreglat el “entuerto”.
Cap problema, company.
Jo a Lleida no hi vaig sovint. Tinc un possible client, i espero que acabi sortint, però el cas és que de moment, encara no el tinc. Quan el tingui, hi hauré d’anar més sovint.
Una pregunta, ja que hi som: a quina zona de Lleida trobeu cobertura WiFi gratis? I quan la trobeu, quina identificació porta (nom de la xarxa)?
Jo crec que Lleida tota la zona principal te wi-fi. Això de la xara que em preguntes. No en tinc ni idea. Ja ho preguntaré de totes maneres.
M’hi apunto a la teva interessant proposta de WIFI per a tothom!!!