Els abstencionistes

Llegint l’article de Xavier Tomàs sobre el perfil dels qui s’abstenen, recordo un altre que vaig escriure jo mateix el dia 2 de novembre, sobre qui havia perdut les eleccions.

Tinc la impressió, i només és això, de moment, que creuant les dades de l’estudi que ha analitzat, amb altres dades sobre el perfil dels internautes catalans, podríem idear algunes polítiques on-line interessants de cara a animar, convèncer o motivar aquests abstencionistes en algun sentit.

Segur que és complicat, i segur que requerirà molts recursos, però… no valdria la pena?

Te gustó este artículo? Por qué no dejas un comentario y continuamos la conversación, o suscríbete al feed RSS para obtener los artículos directamente en tu lector de RSS.

Comentarios

Òscar,

Totalment d’acord amb tu, ara bé tinc dos dubtes:

1.- Quin és el grau de coneixement sobre el perfil del internauta català?
2.- Què sabem de l’activitat d’aquests internautes?

Dit d’una altra manera, com saps, aproximadament un 20% del cens declara utilitzar habitualment internet, ara bé desconec (les dades que he vist no ho indiquen) per a què el fan utilitzar, quins serveis utilitzen i amb quina freqüència, quins mitjans de comunicació online visiten, etc.

Gràcies

Xavier,

Estic esperant que surti l’última enquesta AIMC a usuaris d’Internet. S’està realitzant en aquests moments. Pel que sé de la vuitena enquesta, la franja de població que més es connecta està per sota dels 38 anys (i per sobre dels 14, perquè és l’edat mínima per fer l’enquesta).

Aquesta mateixa enquesta diu, efectivament, que el 20% de la població es connecta habitualment a Internet.  Hi ha un cert biaix, evidentment (la població menor de 18 anys).  Suposo que es deu compensar amb els més grans de 38 anys.  A partir d’aqui, totes les altres dades es refereixen a comportaments. Això és bo.

D’altra banda, per tenir dades encara més fiables caldria utilitzar altres estudis. En tinc, d’aquests, però no són massa actuals. Ara buscaré els nous.

Així doncs, dades en tenim, i en podem tenir de més qualitat. Un cop analitzades, caldrà establir algunes estratègies i veure quines funcionen millor (un període de proves, per tant). I amb aquestes dades experimentals, a treballar!!

Què em dius? T’animes?

Deja tu comentario

(required)

(required)